Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya

Galeria fotogràfica > Altres activitats fotogràfiques dels alumnes > Raúl Guillamón

Raúl Guillamón, alumne de l'IEFC, publica Kreitajaro a la revista O ollo público

Kreitajaro. Fotos: Raúl Guillamón

Kreitajaro. Fotos: Raúl Guillamón

Kreitajaro. Fotos: Raúl Guillamón
Kreitajaro. Fotos: Raúl Guillamón

El número de Setembre-Desembre de 2010 de la revista O ollo público - Revista das artes, treu en portada i dedica dotze pàgines al projecte Kreitajaro de Raúl Guillamón, alumne de l'IEFC.

En primer lloc, aquest número mostra un text on Raúl Guillamón parla sobre el seu procés creatiu. A continuació, es pot trobar la crítica que Federico Fernández Alonso (Premi Nacional d'Il·lustració 2001) fa sobre el projecte Kreitajaro.

KREITAJARO - Federico Fernández Alonso

Les fotografies de Raúl Guillamón ens conviden a obrir una porta cap a la calma, cap a l'inici de les coses, on els judicis i els prejudicis eren desconeguts i tot el que no era essencial no tenia cabuda. Aquestes fotografies transmeten una pau únicament possible en el ventre matern i ens remeten a aquest espai d'inici. El títol de la sèrie és revelador: Kreitajaro té el significat de creació en l'idioma esperanto. Just abans d'haver conegut el significat de la paraula, va ser a l'inici de la creació, l'espai buit, tant a un gran espai obert sense interferències, com a un petit espai de recollida, el lloc de l'ésser universal, on em van acostar aquestes imatges. Guillamón utilitza aquesta fugida a l'inici per articular un discurs visual poètic, despullant-lo de tot el que és superflu acudint al que és concret. Una concreció tan subtil que resulta difícil verbalitzar. La fotografia li permet construir aquesta poesia visual treballant en la postprodució amb eines digitals, barrejant dues imatges extretes de la realitat, descontextualizant-les i jugant amb el seu significat pur. En l'home no existeixen referències culturals i socials, es troba despullat del seu ambient i portat a un espai mental idíl·lic, on també el sexe está absent, convertint aquest home en un ésser no sexual, tal vegada com a resposta de l'autor a la mala sexualització a que estem sotmesos avui, o tal vegada en la recerca de la puresa d'una manera gairebé mística.

La utilització del blanc i negre per a realitzar l'obra també ens remet a l'inici, a l'inici de la fotografia, i ens allunya de la realitat més essencial vista en colors. A més a més, el blanc i negre, com en aquells primers treballs fotogràfics, confereix als resultats certa aura de misteri, elegància i senzillesa. Segons Win Wenders la realitat és en colors però el blanc i negre és més realista, probablement perquè aquesta senzillesa ens permet aturar-nos i observar amb una altra òptica que en res s'assembla a la que utilitzem sovint. Amb aquesta obra Raúl Guillamón ens aparta de la realitat i ens convida a aturar-nos a reflexionar sobre l'origen, sobre la veritat de l'ésser i sobre el misteri de la vida.



Share |

< Tornar
Fil de notícies RSS de l'IEFC © Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya | info@iefc.cat
| Avís legal |