L'exposició es fa al Centro Cultural Nordeste (UNNE) a la ciutat de Resistencia (Argentina), del 10 al 22 de setembre de 2009. Una mostra que uneix en la distància dues de les ciutats vinculades a la vida de l'autora.
Barcelona Mínima parla sobre els ritmes, sobre el meu ritme en la ciutat on visc. Aquest ritme ve donat per la meva mirada, per la meva actitud, enfront del dia a dia.
La meva actitud, la meva mirada, el meu ritme, estan marcats pel visor de la meva càmera.
Poder escollir el que queda dins i el que queda fora del visor de la meva càmera, és una sensació de llibertat difícil d'explicar. Significa poder escollir com vull estar, amb qui vull estar, on vull estar, com vull caminar ...
Barcelona és caos, és ciutat gran, és densa, és ciment, és novetat, és consumisme. Però també és tranquil·litat, és poble, és despullada, és verda, és vellesa, és simple.
Jo, solament, he d'escollir on posicionar la meva càmera, d'acord amb el moment que em ve de gust viure.