Activitats Culturals > Exposicions > 3 de 3 : 3 autors 3 reportatges
Ex-alumnes de l'IEFC exposen 3 de 3 : 3 autors 3 reportatges a l'Institut
Nova exposició dins la programació habitual de l'Institut per promoure l'obra fotogràfica dels seus alumnes i ex-alumnes.
Podeu veure els treballs Sunday morning sports de Salvi Danés, Hijos del silencio de Miguel Miralles i Els tres turons d'Adrià Zamel a les diferents sales d'exposicions de l'IEFC, del 3 de novembre al 22 de desembre de 2009.
Aquesta exposició coincideix amb la celebració del
Festival Trafic'09. Recordeu que l'IEFC és entitat col·laboradora de Trafic'09 i que a les nostres instal·lacions es duen a terme quatre dels Magnum Workshop
Barcelona que inclou aquest festival.
Foto: Salvi Danés
Salvi Danés defineix la seva obra, Sunday morning sports, amb les següents paraules:
No és ni una manera de passar el temps, ni un hàbit o un passatemps, és un estil de vida real. És una manera d’afrontar la vida i de dir: Ei! Encara soc aquí! Sense cap tipus de complexos i sense rellotge que digui ni fraccioni el seu temps, aquestes persones converteixen la sorra de la platja, literalment, en el seu camp de jocs. Balons, sabatilles esportives, hams i l’olor a loció bronzejadora comencen a inundar l’ambient sense altre objectiu que el del somriure i la satisfacció. Podríem aprendre moltes coses d’aquests veterans atletes. No només esportivament, si no també de la seva manera d’afrontar la vida i la seva voluntat de ser feliços, sense altra preocupació que esperar el proper diumenge al matí.
Foto: Miguel Miralles
Hijos del silencio reuneix imatges del Projecte Fi de Carrera que Miguel Miralles va presentar com a alumnne de l'Escola de Fotografia. L'autor ens parla del seu treball amb aquestes paraules:
El Gallinero és un poblat de barraques de gitanos romanesos situat a 10 kilòmetres del centre de Madrid. En ell viuen unes 300 persones en condicions infrahumanes: no hi ha serveis sanitaris, ni llum ni aigua corrent, ni recollida d’escombraries, ni clavegueram, ni asfaltat. Les barraques estan fetes amb fustes, lones d’anuncis publicitaris, plàstics i llaunes. Per dintre, i seguint un costum dels gitanos romanesos, estan entapissades amb mantes, llençols i cortines, fet que fa que cremin amb facilitat. Els incendis són freqüents; també les plagues de rates. En ocasions, tot i que el terreny pertany a un particular, l’Ajuntament de Madrid ha tirat a terra alguna de les barraques, que han estat reconstruides després pels afectats. La majoria dels habitats d’El Gallinero no ha emigrat per motius econòmics si no degut a la marginació que pateix al seu país, on l’esclavitud va ser abolida a mitjans del segle XIX i on, avui dia, un 70% d’ells viu en condicions d’extrema pobressa. Tot i que han viscut a Romania durant segles se’ls considera estrangers. No és l’únic país en el que es troben en situació d’exclusió i marginalitat. La política de mà dura del Govern italià ha provocat l’èxode de la meitat de la població gitana. Tampoc és la primera vegada que passa. Els gitanos han estat perseguits a Europa durant segles. A la Segona Guerra Mundial, els nazis van establir camps de concentració exclusius per a ells. Els gitanos morts als països sota control alemany van poder superar els 600.000.
Tres barris i tres Turons reuneix imatges del Curs d'Especialització d'Assaig Fotogràfic que Adrià Zamel va presentar com a alumnne de l'Escola de Fotografia. L'autor ens parla del seu treball amb aquestes paraules:
Foto: Adrià Zamel
Tres barris i tres Turons de la ciutat de Barcelona que conformen una unitat tant a nivell històric com pel que fa a la realitat i problemàtica que envolta els seus veïns. Geogràficament situats a la part alta de la ciutat, trobem el Turó de la Rovira, el Turó del Carmel i el Turó de la Creueta del Coll. Passejar pels Tres Turons és traslladar-nos a una altra realitat, una realitat amagada a la majoria de barcelonins. Hi trobem reductes amagats a tocar del traginar diari de la gran ciutat que ens mostren una altra cara de Barcelona, sovint ignorada deliberadament. Carrers situats en les vessants i carenes dels turons on s’alternen cases i torres modernistes o simplement del segle passat, amb edificacions suposadament il.legals, de maons i uralites, producte de l’autoconstrucció més tardana, i fins i tot alguna barraca amb corrals i horts de pastanagues i enciams que en la majoria dels casos estan desproveïts de les mínimes condicions d’habitabilitat. Contrastos i diversitat de sensacions és allò amb què topem. El futur dels Tres Turons, dels seus barris, les seves cases i, en definitiva, dels seus veïns està en mans de l’Administració i dels polítics. El Pla Parc dels Tres Turons és un projecte estratègic a nivell urbanístic per tal de dotar Barcelona d’un gran espai verd al centre de la ciutat. d’unes 122ha,. Aquest pla prové del PGM, Pla General Metropolità de 1976 i originari del Pla Comarcal de 1953. Evidentment, la majoria d’habitatges dels Tres Turons es troben dins dels límits del Pla, i es troben afectats des de fa més de 50 anys, L’execució del Pla implica l’enderrocament de la majoria d’aquests habitatges, l’obertura de nous vials i la reutilització de determinats espais encara d’incerta destinació. L’oposició veïnal proposa una convivència entre el Parc i les cases particulars, proposta que, de fet, va ser la idea originària de Gaudí.
